Moby Dick a Barcelona

Moby Dick a Barcelona? Sí, l'any 1954. Quan semblaven haver desaparegut, una barraca de fira reclamava l'atenció dels barcelonins. Però comencem pel principi.

La presència de balenes i altres cetacis varats en el litoral barceloní ha estat al llarg de la història força habitual. Un dietari de la Generalitat del segle XV comenta que una balena s’ha quedat varada en els sorrals del delta del Llobregat.

Si parlem de balenes i Barcelona, ràpidament ens ve al cap l’esquelet de l’espècimen que es conserva en el Museu de Zoologia, exposat durant molts anys en el Castell dels Tres Dragons del Parc de la Ciutadella, i avui al Museu Blau del Fòrum. Però aquest rorqual comú no va arribar a la ciutat ni per la seva pròpia voluntat ni pels corrents marins, sinó que va varar a les platges de Cap Ras de Llançà, el juny de 1862. Joan Baptista Serinyana, veí de Llançà, anotava en el diari on recollia tots els fets que s’esdevenien al poble (conservem la grafia original):

"Lo dit en lo dia 16 de juñ à Capderras (Cap Ras) agafan una ballena viva que feya 95 pams de llarc del cap a la cua. Tenia lo cap pla y feya 9 pams de ampla. El ram de la cua feya 52 pams de ampla. Las duas barras eran com el cos de un home. La espinada era com una viga al sim de l’esquena 24 pams. Los ossos sels vengueren en Barcelona per pussà al Museu."

La notícia va córrer pels diaris i la balena va tenir un parell de visitants il·lustres, Narcís Monturiol, natural de Figueres, i el Dr. M. Paul Gervais, professor d’Història Natural de la Universitat de Montpeller, especialista mundial en cetacis. La universitat francesa va voler comprar l’esquelet, però tant el poble de Llançà com les autoritats van preferir que es quedés a Catalunya, i durant les següents setmanes es va formalitzar la venda de l’esquelet. Els ossos van ser escurats dins l’agua i els ossos dipositats ordenadament pels mariners sobre la platja. El trasllat a Barcelona es va fer en un veler.

L’esquelet va estar exposat a la Universitat de Barcelona fins l’any 1917, any en què el museu de la Facultat de Ciències de la Universitat va ser desmuntat. La Junta del Museu de Ciències Naturals, que s’encarregava de la gestió del Museu Martorell, s’interessa per part del material (l’esquelet de la balena i alguns altres exemplars. Un fuster, Francesc Arasa, desmunta la balena a la Universitat i la trasllada al Museu Martorell, on tornarà a ser muntada sobre una tarima gran i dues columnes de ferro, com es pot veure a la fotografia de 1922.

A partir de 1923, el Museu Martorell trasllada la col·lecció de zoologia al Castell dels Tres Dragons, que a partir d’aquest moment serà el nou Museu de Zoologia. L’any 1986 el Museu va renovar la sala de la planta baixa, moment en el qual la balena va ser subjectada al sostre, lloc on va restar fins l’accidentat trasllat al Fòrum: durant el desmuntatge va caure la mandíbula i es van trencar els ossos nasals.

A Barcelona van ser força habituals les exposicions en barraques de fira i salons dels animals marins capturats per pescadors o que quedaven varats a les platges de la ciutat. Els diaris n’informaven puntualment i la seva presència atreia la curiositat dels barcelonins. L'atracció del mar, de l'abisme, la recerca del monstre, del Leviatan.




Durant les festes de la Mercè de 1897 va ser exhibit en una barraca del Portal de la Pau un cetaci, juntament amb dos exemplars més no tan “monstruosos”, en paraules del Diario de Barcelona, al preu de 15 cèntims l’entrada. La Publicidad en feia una crònica:

“En aguas de la rada, cerca la boya del Llobregat, fue cogido ayer al mediodía y de la manera más inesperada uno de los temibles escualos que, según dijimos hace días, habían sido vistos por varias personas. […] La noticia de la extraña pesca se propagó en seguida por los muelles y la Barceloneta, afluyendo al indicado sitio considerable gentío, que á duras penas podían contener los agentes de policía. Allí se le abrió el buche, habiéndosele encontrado un trozo de caimán, la cabeza y las de patas. También se le extrajo el hígado, el cual pesó siete quintales. Según opinión de personas peritas que vieron al escualo, dicen que es una llama de la costa SO de África, animal tanto ó más temible que el tiburón y la tintorera. Tiene la cabeza mucho mayor que los tiburones y el hocico más achatado que a aquéllos. La boca es enorme, pues pueden pasar por ella dos personas a la vez; está armada con dos hileras de dientes triangulares de filo inclinado como la guillotina. El gran alote del lomo y las aletas laterales son iguales a los de los tiburones y la cola difiere algo de las de aquéllos. Además tiene unos ojazos verdes y fosforescentes como los animales de raza felina y su piel forma un granito sumamente duro. Fue vendido públicamente por ochenta duros con objeto de exponerlo hoy al público en un barracón.”

L’Esquella de la Torratxa no va desaprofitar l’ocasió de fer-ne escarni, sobretot a causa de l’olor. Pocs dies després, l’animal va ser dissecat perquè la descomposició feia perillar el negoci. Aquell mateix any, la balena va ser exhibida a Saragossa durant les festes del Pilar, i a finals d’octubre s’instal·lava la barraca a Badalona.



El mes de setembre de 1898, un altre cop durant les festes de la Mercè, es va instal·lar a la Rambla del Centre 36, on va estar el Café Colón, una exposició de peixos rars i d’altres animals marins, on va ser possible tornar a contemplar el cetaci dissecat que l’any anterior va estar en una barraca en el Portal de la Pau. En torna a informar el Diario de Barcelona:

“En el local de la Rambla del Centro donde estuvo instalado el Café Colón, se inauguró anteanoche una exposición de peces raros, crustáceos y algas marinas recogidas por D. Juan Soler, conocido por Xicás. La exposición ha sido instalada con bastante gusto y figuran en ella la llama que se exhibió el año anterior, varios tiburones, tintoreras, llunadas, delfines, peces-emperador y espada, culebras de mar, otros peces raros y una numerosa colección de crustáceos, madréporas y algas marinas muy curiosas.”

Més enllà d’aquestes exhibicions en barraques de fira amb animals morts, ja vam veure a La Ciutadella, el primer parc científic de Barcelona que el parc va tenir un aquàrium al pis superior de la cascada de la font monumental, i fins que el Parc Zoològic –inaugurat el 24 de setembre de 1892– no va disposar d’instal·lacions per a peixos, Francesc Darder va construir basses d’aclimatació i una piscifactoria. L’any 1963, Franco inaugurava l’aquàrium de l’Instituto de Investigaciones Pesqueras a la Barceloneta, davant dels Banys de Sant Sebastià, amb quaranta-quatre tancs d’aigua i un terrari amb tortugues centenàries. Va tancar el 1987, quan ja feia anys que lluïa una atractiva decadència. I no va ser fins 1995 que va obrir l’actual Aquàrium del moll d’Espanya al Port Vell.



L’any 1983 arribava al zoològic de Barcelona l’orca Ulisses procedent del Rioleón Safari d’Albinyana (Baix Penedès). Va estar a l’Aquarama del parc fins l’any 1994, en què va ser traslladada al Sea World de San Diego (Califòrnia, Estats Units) perquè la piscina se li havia fet petita.

Abans, però, de la inauguració de l’aquàrium de la Barceloneta –que havia estat una iniciativa nascuda l’any 1953 de la mà de l’alcalde Simarro– es va produir una curiosa coincidència. El 30 de desembre de 1954 s’efectuava a Las Palmas de Gran Canària l’avarada de la Balena Blanca, la maqueta a mida real de la balena Moby Dick, que havia de servir per al rodatge de la pel·lícula que John Huston va dirigir basant-se en la novel·la de Herman Melville. La Vanguardia ho explica així:

“En el varadero de 1a Compañía Carbonera se procedió esta tarde a botar al agua la “Ballena Blanca”, construida para rodar las escenas finales de la película Moby Dick. Esta “ballena” pesa con lastre unas 100 toneladas aproximadamente y mide 24 metros de largo. Ha sido construida sobre el casco de una embarcación aljibe con la que se suministraba agua a los buques. Un público numeroso acudió a presenciar la botadura que revistió los honores de gran acontecimiento, rompiendo en la cabeza de la “ballena” la clásica botella de champaña, la hija del gobernador civil, Amalia Guillén.”

Aprofitant l’expectació que el rodatge de la pel·lícula va despertar, l’estiu de 1954 es va muntar un espectacle com aquell de 1897, amb una balena que havia estat caçada a l’Atlàntic el 14 d’abril (data significativa per caçar un “monstre”). Sota el títol “Exposición cultural y científica de la Ballena Gigante" (la mateixa retòrica de les barraques de fira i dels museus antòmics: el "científicament comprovat" de la publicitat moderna), el cetaci va estar exposat a Madrid (el No-Do en va deixar constància), fins que va viatjar a Barcelona, probablement després d'haver fet una gira per Europa, si fem cas de la publicitat.

L’exposició a la nostra ciutat va ser inaugurada el 28 de desembre de 1954, el dia dels Sants Innocents, al Portal de la Pau, al final de la Rambla, al costat del monument a Colom, casualment a pocs metres d’on va estar situada la Barraca del Peix de 1897.





Agraïments a Jorge Ordaz, que ens ha posat sobre la pista de Moby Dick a Barcelona; i a Francisco Arauz, que ens ha ajudat amb la documentació gràfica.