Portal de Sant Antoni i carrer de Sant Antoni Abat (1869)
Font: Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
A l'Aristofeles, del Mercat de Sant Antoni
i a totes les forces ocultes
Sota Montjuïc (1908)
En aquella hora al Portal [de Sant Antoni] hi havia molt moviment. Les dones que venien davant de les portes del mercat corrien d’ací i d’allà empaitades pels municipals. Davant de l’orinador hi havia tot de carretons plens de fruita, i els crits dels venedors feien gran confusió. Allí unes gitanes venien puntes, mitges i altres peces de punt; ara passava un tramvia, suara un carro carregat de bigues de ferro que a cada sotrac feia un terratrèmol estrident; els dels gelats cridaven: “Qui refresca!”; tot d’una se sentí la trompeta del nunci; més enllà s’arma un gros esvalot perquè els del llaç escorredor volien agafar un gos i no podien: els uns se’n reien i les dones els maleïen.
Un home tocà una campaneta a dalt d’una taula plena d’eines de dentista, cridant l’atenció amb un crani que tenia a les mans; el que menjava estopa [encesa d’alt d’un tablado, cridant aixís l’atenció per vendre una pasta que curava els ulls de poll i un líquid que les monedes falses les feia tornar bones (1)] s’enfadava perquè li fugia la gent, i cridava, bracejava, gesticulava, i ningú l’entenia, i vinga fer ganyotes com si desafiés al seu contrincant.
Arrencaqueixals ambulant
Prop dels Escolapis un home amb ulleres negres venia la història d’una fera malvada que es menjava homes, dones i criatures.
Recitador d'auques (Font: MTVO)
Eren les dotze del migdia, i la quitxalla sortia d’estudi, corrent i cridant, ajudant a engruixir els grupos, els uns i els altres empaitant-se per entre carros i tramvies, atolondrant als vianants. Per moments el tràfec creixia, les tavernes s’omplien de gent, i, aprofitant l’ombra dels arbres, els obrers menjaven. El sol batia de ple, fent rebrillar les taules del gran mercat. Com si la força fes bullir la terra, eixia una polsina xardorosa que harmonisava la diversitat de colors que d’arreu brollaven. Com era un dia d’encants, hi havia major bullici; però en aquell moment, per motiu de l’hora, restava tot una mica calmós. (2)
El carrer de Sant Antoni Abat, a l'esquerra de l'edifici dels Escolapis
Portal endins pel carrer de Sant Antoni Abat (que havia estat part de la Via Augusta que duia a Tarraco), mentre les seves dones traginen pel mercat, els gitanos es reuneixen en nombrosos grups. Xerren, guarneixen negocis per guanyar alguna andola amb un paio despistat, esquilen gossos... A tocar, el convent de Sant Antoni compta les hores abans no il·lumini les ànimes i el carrer com mai ho ha fet, quan cremi l'any que ve.
Abans d'arribar a la Plaça del Pedró, on hi va haver el mercat abans que s'enderroquessin les muralles, el barri s'estreny i es fa fosc als carrers que baixen fins el carrer de la Cera. A casa seva, en algun dels edificis que acaben tapant el cel, una remeiera gitana hi té una cambra on exerceix el seu ofici.
Enmig de l’esquifit, fosc i brut compartiment, hi tenia una taula de fusta relluenta dels cantells de tant refregar-hi els braços. Per les parets, amb trossos de paper retallats d’estampes o cromos, representava les ànimes del purgatori que, aturmentades per les flamarades del foc, s’encomanaven a la Verge del Carme que els deslliurés d’aquell sofriment. En un gran tros de paper hi tenia pintat un ninot que era un dimoni amb la cua recargolada, i en un altre un cap de mort. En un prestatge hi tenia ampolletes i paquets de drogues que eren les potingues de fer seguir estimant i fer estimar, com també hi tenia un llibre quals cobertes de pergamí eren greixoses i brutes.
Hi havia en aquest llibre receptes i oracions de curar, i el significat de les cartes; en fi, era una riquesa de màgia negra, però degenerada. Les més innocents o no tant, mal intencionades que feien referència a curar deien:
Memoria para curar un cop a cul quiera parte que siga.
Cop fet, cop dat, cop Vits. Siga curat ab las 24 oras com las llagas de Deu Jesu Crist per sinnat tres begadas acabat un credo a la mor y pasió de Deu Jesu Crits.
Per lo nom del 13 dons † del glorios san antoni † y la santisima trinidad † siga tot mal deslliurat † y deslligat †.
Nuestra salut contra todos los enemigos de intreveses.
Oració para curar desipellas por noseñal de la santa creu nou paranostra als nou sans paras que esta enterats al primer estat roma que curi la disipella al nom de la que la tigi.
A quans parollaso a Jesucrist porto als brasos. Tu fes la teba bia que io faré la mia un pare nostra y una abemaria.
Remedios para granos malditos que portan rabia.
Una seba barmella es capsada y buidada lo mismo que una escudella y se pone llena de aseite y se pone al fuego y se tapa en lo mismo tapo de ella y se al fuego y quando esta cosida sesaca del fuego y se pone al mortero i sepica y se ponen cataplasmas sea al mal que sea.
Para curar d’ull pres se ponen els breus sietes dias.
Remedios para flatos.
Un quarto de aigaden puesto an un papel de estrasa depues dos quartos de ansens mas dos metidos asobra del aigua dent y esto pegat se pone al costat isquerdo al lado de la mamella.
[...]
Remedo para haser patir a una persona quet quiera mal.
Se coge un palomino se li treuen las plumas y en cada caño se y clava una agulla de cap se colga a tierra se hacen tres creus...
Lo que més estrany feia és que la gitana no sabia pas de llegir i tenia aquestes apuntacions amb lletra tan estranya que era molt difícil poder entendre. També hi tenia jocs de cartes, les quals de tan brutes feien fàstic de tocar. (3)I en algun lloc del Portal segur que s'hi amaga el llibre màgic de la remeiera gitana, que en Vallmitjana deia que era de màgia negra. A saber si algun dels incendiaris de la Setmana Tràgica que van cremar el convent de Sant Antoni enlairava els maleficis de la Rabo, que per aquest malnom diabòlic se la coneixia. O potser va ser responsable del foc purificador del 36, que va acabar definitivament amb el convent, les restes del qual van ser una matalasseria fins no fa poc.
*
Notes:
(1) Vallmitjana, Juli. Sota Montjuïc. [1a edició, Barcelona: 1908] Tarragona: Arola Editors / Edicions de 1984, 2004, p. 90.
(2) Op. cit., p. 92.
(3) Op. cit., p. 131-132.