Barcelona s'omple de màgia

Magic Tribute a La Seca-Espai Brossa

III Festival el Rei de la Màgia


Hem perdut part de la nostra innocència. Aquella que ens permetia gaudir de la màgia. Ens hem assabentat que tot té truc i hem canviat el misteri i la nostra capacitat de sorpresa per la ciència. Continuem vivint l’engany –el de la publicitat, per exemple– però ens consola que els miracles estiguin demostrats científicament.

En el segle XVIII, els prestidigitadors es presentaven com a professors de física recreativa per diferenciar-se dels bruixots, endevinadors i xarlatans que entabanaven el públic amb creences vingudes del més enllà i amb productes miraculosos. Quina ironia!

Quan el mag professional va consolidar el seu estatus va abandonar els carrers i les places i va convertir el seu saber i la seva tècnica en espectacle de saló i teatre. Amb els avenços de la tècnica, la màgia va adquirir categoria d’indústria. Autòmats, fantasmagories, grans aparells mecànics, l’electricitat o les imatges en moviment compartien escenari amb l’habilitat natural dels prestidigitadors i amb escenificacions exòtiques que atrapaven i transportaven l’espectador a països llunyans: el misteriós Orient, d’on venien els imans i les lupes que els gitanos feien arribar al Macondo de Cien años de soledad de Gabriel García Márquez.

D’aquells mags pioners dels grans espectacles, probablement el més famós sigui Robert-Houdin (1805-1871), considerat el pare de la màgia moderna. El 1845 va inaugurar el Téâtre des Soirées Fantastiques, al costat del Palais Royal de París, després traslladat al bulevard dels Italians, a Montmartre. La seva vídua el va mantenir en funcionament fins 1888, en què va decidir vendre’l a... Georges Méliès. El gran mag del cinema va remodelar el teatre i hi va incorporar projeccions de llanterna màgica i, a partir de 1896, les primeres projeccions cinematogràfiques i efectes òptics amb la seva pròpia productora. Però el cinema acabaria canviant molts paradigmes del món de l’espectacle i el teatre es va acabar arruïnant. El 1925 era enderrocat.

La popularització de la màgia com a espectacle va trigar a arribar a Barcelona. Les grans capitals europees i americanes tenien els seus circuits comercials gràcies a l’empenta de les grans exposicions universals. Fins aleshores, només la gran burgesia i les corts tenien accés als grans espectacles. Va caler que Barcelona es convertís en capital industrial, a partir dels anys trenta del segle XIX perquè la burgesia catalana busqués noves formes d’entreteniment i s’acabés convertint en la capital de la màgia a tot l’Estat. No oblidem que el Teatre del Liceu, per exemple, no s’inaugura fins 1847, i que fins aleshores només existia el Teatre Principal (1).

Caldria esperar a principis de la segona meitat del segle XIX per veure aparèixer la que es considera la primera gran generació de mags catalans.




Fructuós Canonge (1824-1890), que va començar com a venedor de quincalla i enllustrador de sabates a la plaça Reial (lloc on es conserva un anunci d’època), abans de dedicar-se a la màgia, activitat de la qual també se’n conserva una pintura en una de les parets del petit carrer del Pas de l’Ensenyança.

Melcior Millà (1830-1906), patriarca de la coneguda impremta i llibreria especialitzada en teatre del carrer Sant Pau 21, i que està considerat el primer mag que va pujar a un escenari teatral en tot l’Estat espanyol.




Joaquim Partagàs (1848-1931), que va triomfar durant deu anys a l’Argentina abans de tornar a Barcelona on va obrir la botiga El Rei de la Màgia (1881), que encara subsisteix al carrer de la Princesa 11 i que actualment té també el Museu Teatre el Rei de la Màgia, al carrer Jonqueres 15, i va crear el Teatro Salón Mágico (1894-1900), en el número 30 de la Rambla dels Caputxins.




Francesc Roca (ca. 1860-1945), home polifacètic de qui hem parlat a bastament en aquest blog arrel del seu Museu Roca de figures anatòmiques. I d’altres mags de gran prestigi internacional com Josep Florenses (1872-1944), Pau Areny de Plandolit (1876-1936) o Vicenç Cortés (1878-1915).

Tot i que a Barcelona no hi van actuar ni Robert-Houdin ni el gran Harry Houdini (el cognom és un homenatge a Robert-Houdin), la capital catalana es va convertir en la porta d’entrada dels grans mags des de finals del segle XIX i el primer terç del XX. Barcelona ja no era només aquella ciutat en què la burgesia buscava un nou espai d’oci, sinó que la menestralia i la nova urbs obrera sorgida de l’annexió dels pobles del Pla, l’any 1897, construïa en el Paral·lel un nou territori lúdic –que compartia espai amb les lluites obreres–, i que aviat es convertiria en l’avinguda interclassista on l’escena catalana s’equiparava a la de les grans ciutats del món: el Broadway i el Montmartre barcelonins.





Per recordar aquella Barcelona que fa un segle la il·lusio omplia els teatres de la ciutat (Tivoli, Novedades, Apolo, Olympia, Calderón, Borràs, Còmic o Romea), sis mags, sis noms lluminosos de la màgia vinguts de Nova York, Londres, Buenos Aires, Rio de Janeiro, Mèxic o Munic pujaran a l’escenari de la mà del mag Hausson amb l’espectacle Magic Tribute, a La Seca-Espai Brossa que codirigeixen Hermann Bonnín (que dirigeix la posada en escena) i el mateix mag.






El mag barceloní Jesús Julve, sota el nom artístic de Hausson, recupera els millors trucs del nord-americà The Great Raymond (1877-1948); el lituà d’origen jueu Horace Goldin (1873-1939); el britànic Fu Manchú (1904-1974), darrer representant d’una famosa família de mags holandesa també d’origen jueu, la Bamberg Magical Dynasty; el peruà Aldo Izquierdo, conegut com Richiardi Jr. (1923-1985); el panameny Chang (1889-1972), amb qui els germans Roca, els The Fak-Hong’s, havien de fer una gran gira als Estats Units que mai es va dur a terme; i Kalanag (1903-1963), l’alemany Helmut Ewald Schreiber, que va mantenir una tèrbola relació amb l’Alemanya nazi a través de Goebbels, el ministre de Propaganda, que igual que Hitler estava meravellat pel món de la màgia i del circ.





Hausson proposa un homenatge col·lectiu a tots els que han fet de la màgia un art, i ho fa amb tretze números que barregen creacions noves que no han estat representades mai en un escenari, i que van des de la seva aparició enmig de l’escena a una ficció sobre què fa un mag en un casino, memoritzar tot un diccionari o desvetllar el missatge que hi ha dins d’una ampolla que s’ha trobat flotant a les aigües de la platja del Bogatell de Barcelona, amb sis números històrics dels esmentats mags, en una atmosfera teatral d’espectacularitat, de sorpresa, que vol ser, sense nostàlgia, una mirada actual d’aquella època daurada de la màgia. Números mítics com la levitació de Kalanag, la dona tallada d’Horace Goldin, la cabina espiritista de Raymond, el canari a la bombeta de Chang, les fulles d'afaitar de Richiardi Jr., o la bala atrapada amb les dents que va popularitzar Fu Manxú, configuren el gran repertori màgic que presentaven aquests artistes.




Magic Tributeés una gran oportunitat per recuperar aquells espectacles populars de la Barcelona de fa un segle, amb una posada en escena lluminosa, efectista, elegant i espectacular, que serveix per exhibir al món la interdisciplinarietat i la contemporaneïtat dels clàssics que van trepitjar els nostres escenaris i que, ara, reviuen i es projecten al futur a través de la mirada de Hausson, entre el 8 d’abril i el 10 de maig d’aquest 2015 a l’Espai Brossa. Una ocasió única que coincideix amb el III Festival el Rei de la Màgia que se celebra entre el 15 i el 19 d’abril al Teatre del Rei de la Màgia, i que es pot complementar amb el Museu del Rei de la Màgia, que exhibeix el fons de la botiga que el mag Joaquim Partagàs va inaugurar el 1881. I per acabar d'arrodonir aquest esclat primaveral, l'actuació del mentalista Luis Pardo a la Sala Muntaner, del 9 d'abril al 17 de maig





(1) Per al Teatre de la Santa Creu (precursor del Principal), el Sant Agustí, l’Odeon i Romea, vegeu 150 anys del Romea: una història oblidada. Per als teatres de la plaça Catalunya: Ex-plaça Catalunya. I per als teatres del Passeig de Gràcia: En tren pels parcs de Barcelona a principis del segle XX.




[+]

Montilla i Castellsalgar, Alain. Mags i màgia a Catalunya: una visió històrica. Badalona: Museu de Badalona, 2010.